D'interés

« Ves enrere

Qui ajuda a difondre notícies falses?

Qui ajuda a difondre notícies falses?

Els majors de 65 anys són els que més difonen notícies falses en la xarxa, i són set vegades més propensos a compartir-les que els joves. De fet, tan sols el 3% dels joves van compartir este tipus de notícies en 2016.
 

Així ho indica una investigació realitzada als EUA centrada en Facebook, en la qual també assenyalen que no es comparteixen tantes notícies falses com podríem pensar.

Les raons que els majors difonguen més estes notícies podrien ser la seua dificultat per a desembolicar-se en este entorn complex per a ells, així com la probabilitat de patir una deterioració cognitiva en l'envelliment que els faria més propensos a creure's els bulos.
 
Les notícies falses es difonen més ràpid que les vertaderes
Els bulos es comparteixen més ràpid i calen més profund que les notícies vertaderes.
 

Això és perquè les notícies falses són més noves i provoquen un sentiment de rellevància a les persones que les comparteixen, segons indica un estudi centrat en els rumors de Twitter.

A més, les informacions falses reben de mitjana un 70% més repiulades que les veraces. Estes últimes necessiten sis vegades més temps per a aconseguir al mateix nombre de persones.
 
Estos bulos solen causar reaccions de temor, indignació i sorpresa. L'estudi també revela que els usuaris que difonen estes notícies no són molt actius en Twitter ni tenen molts seguidors.
 
Els autors de l'estudi també van analitzar els comptes falsos i van arribar a la conclusió que les persones són les últimes responsables de la gran difusió de falsedats, i no els comptes o els robots. "Les persones prefereixen confirmar el que ja creuen que canviar d'opinió", assegura un dels investigadors.
 
WhatsApp limita la reexpedició de missatges a cinc xats alhora d'un missatge determinat, amb la finalitat de combatre les notícies falses.
 
"Fake news" vs notícies falses
Les fake news no són notícies amb contingut fals, sinó que són relats que pretenen ser notícies sense ser-ho, i tenen com a objectiu influir en l'opinió pública. En realitat, hauríem de traduir el terme per "falses notícies".
 
Les xarxes socials atorguen el poder a estos relats esbiaixats de propagar-se a moltes persones. Per això, els lectors han de tindre la capacitat crítica que els permet diferenciar entre notícies i relats i entre informació i propaganda.
 
Exemples de notícies falses:
 
 
 
Bulo de whatsapp:
Ha passat esta informació una amiga mèdic: 'No prengueu maduixes ni gerds procedents del Marroc. Hi ha un brot d'hepatitis A. Ens ho ha manat epidemiologia del districte sanitari. Són maduixes congelades del Marroc en les quals Alemanya ha detectat l'hepatitis A.